Una mar de contes

La Caputxeta vermella

Imprimir

La Caputxeta vermella
La Caputxeta vermella 
 
Autor/a: 
Tipus: 
Data de publicació: 
  
 
Castellà: 
F

a molt de temps, hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tan sovint que tothom l'anomenava Caputxeta vermella.

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia, que vivia a l'altra banda del bosc. Li va recomanar que no s'entretingués al llarg del camí, ja que creuar el bosc era molt perillós perquè sempre hi rondava el llop.

La Caputxeta va agafar el cistell amb els pastissos i va començar a caminar. La nena havia de travessar el bosc per arribar a casa de l'àvia, però no li feia por perquè allà sempre hi trobava molts amics: els ocells, els esquirols...

De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

—On vas, nena? —li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

—A casa de l'àvia —va respondre la Caputxeta.

—No és lluny... —va dir el llop per a ell mateix, girant-se.

La Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors «El llop se n'ha anat», va pensar. «No tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un ram de flors ben bonic, a més dels pastissos».

Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument a la porta i la velleta va obrir pensant que era la Caputxeta.

El llop va devorar l'àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada velleta, es va ficar al llit i va tancar els ulls. Però no va haver d'esperar gaire estona, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.

—Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!

—Són per veure't millor —va dir el llop tractant d'imitar la veu de l'àvia.

—Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!

—Són per sentir-te millor —va seguir el llop.

—Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

—Són per... menjar-te millor! —i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, tal com havia fet amb l'àvia.

Mentrestant, un caçador que havia vist que el llop entrava a casa de l'àvia, i sospitant les seves males intencions, va decidir anar a donar-hi una ullada per veure si tot anava bé. Va demanar ajut a un segador i tots dos van arribar a la casa. Van veure que la porta estava oberta i el llop estirat al llit, dormint de tan tip com estava.

El caçador va treure el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L'àvia i la Caputxeta eren allà i vives!

Per castigar el llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop es va despertar, va sentir molta set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l'estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia que no parlaria amb cap desconegut que es pogués trobar pels camins. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

212.104 lectures

Imprimir
Administració