Una mar de contes

Hansel i Gretel

Imprimir

Hansel i Gretel
Hansel i Gretel 
 
Autor/a: 
Tipus: 
Data de publicació: 
  
 
Anglès: 
Castellà: 
H

änsel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per a tots quatre.

Una nit la madrastra va dir al pare, d’amagat:

- Ja no ens queda res per menjar!. Demà portarem els nens al bosc i els hi deixarem … No sabran trobar el camí de casa.

Al principi el pare no volia de cap manera però la dona hi va insistir tant que al final el va saber convèncer. Hänsel ho va sentir tot i va començar a pensar en la forma de sortir-se’n.

A mitja nit Hänsel va tenir una idea. Va sortir de casa i va agafar tot un seguit de pedretes lluents que hi havia pels voltants de casa seu i se’n va omplir les butxaques. I silenciosament se’n va anar a dormir.

L’endemà la madrastra els va portar ben endins del bosc. De tant en tant reganyava en Hansel, que es quedava enrere, ja que dissimuladament anava deixant les pedretes que havia recollit la nit anterior.

Quan van arribar en un lloc prou llunyà, la madrastra els va dir: – Espereu-vos aquí fins que tornem. No trigarem. Mentrestant, aneu recollint llenya – Van estar esperant i esperant fins que es va fer de nit.

Llavors Hänsel va començar a seguir el camí de pedretes lluents que havia deixat. I així fou com abans de que els seus pares anessin a dormir, varen poder tornar a casa.

La madrastra no estava gens contenta, i va insistir per tornar-los a dur al bosc, encara més endins. El pare, al principi no volia, però al final encara es va deixar convèncer un altre cop.

L’endemà els van despertar tant d’hora que a en Hänsel no li va donar temps d’agafar les pedres lluents. El seu pare els va donar una mica de pa, que Hänsel va pensar a fer servir com les pedres, els va portar molt endins del bosc i els van dir – Espereu-vos aquí fins que us vinguem a buscar -. Ells es van esperar però quan ja es feia de nit i no tornaven van buscar el camí de tornada però no el van saber trobar: Les formigues se l’havien menjat.

Tot d’una van veure un ocell negre que volava a prop d’ells i que de tant en tant s’aturava, semblava que els volgués indicar el camí, el van anar seguint i van arribar a una caseta construïda de dolços, bombons i altres llaminadures.

Aquella casa era d’una bruixa i era per atraure els nens i després menjar-se’ls així que quan els nens s’hi van apropar, la bruixa els va fer presoners.

Com que en Hänsel estava molt primet, la bruixa el va tancar en una gàbia i l’alimentava bé per anar-lo engreixant abans de menjar-se’l . Mentrestant la Gretel havia de fer les feines més pesades de la casa.

Un dia, la bruixa va decidir que Hansel estava ja prou gras com per a ser menjat i va ordenar a Gretel que mirés si el forn ja estava ben encès

-No sé com s’obre – va dir la Gretel.

La bruixa va anar cap al forn i va dir – Mira, i fixa’t-hi bé i apren-ne – Però quan la bruixa va obrir el forn, ràpidament la Gretel li va donar una bona empenta i va tancar la porta amb la bruixa dins.

Aleshores va alliberar a Hänsel i se’n van anar, però abans es van omplir les butxaques de les pedres precioses del tresor de la bruixa.

Els nens van fugir pel bosc, van córrer fins arribar la vora d’un llac i un cigne blanc molt bonic es va oferir per portar-los a l´altra banda on van trobar el seu pare que els estava buscant.

Es van abraçar i amb el tresor del bruixa van viure rics i feliços i per sempre.

En català les primeres adaptacions per part de’n Carles Riba els protagonistes van adoptar els noms de Ton i Guida.

56.632 lectures

Imprimir
Administració