Una mar de contes

La Blancaneu i els set nans

Imprimir

La Blancaneu i els set nans
La Blancaneu i els set nans 
 
Autor/a: 
Tipus: 
Data de publicació: 
  
 
E

En un país molt llunyà, vivia una bonica princesa anomenada Blancaneu, que tenia una madrastra, la Reina, molt vanitosa.

La madrastra preguntava al seu mirall màgic:

—Mirallet, mirallet, digues, quina és la més bonica de totes les dones?

I el mirall contestava:

—Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.

I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:

—Mirallet, mirallet, digues, quina és la més bonica de totes les dones?

Però aquesta vegada el mirall va contestar:

—La més bella és Blancaneu.

Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar un caçador i li ordenà:

—Emporta't Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d'haver realitzat el meu encàrrec, porta'm en aquest cofre el seu cor.

Però quan van arribar al bosc, el caçador va sentir llàstima per la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.

Blancaneu, en veure's sola, va sentir por i es va posar a plorar. Plorant i caminant va passar la nit, fins que, a trenc d'alba, va arribar a una clariana del bosc i hi va descobrir una casa preciosa.

Va entrar-hi sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, damunt la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts.

Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneu, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets, s’hi va estirar i en un moment es va quedar adormida.

A la tarda, van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que, en descobrir a Blancaneu, van quedar bocabadats amb la seva presència.

Llavors, ella es va despertar i els va explicar la seva trista història. Els nans li van suplicar que es quedés amb ells i Blancaneu ho va acceptar, es va quedar a viure amb ells, i tots van ser feliços.

Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:

—Mirallet, mirallet, quina dona és ara la més bella?

—Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu al bosc, a casa dels nans.

Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d'innocent velleta i es va dirigir cap a la caseta del bosc.

Blancaneu estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la noia una poma enverinada i quan Blancaneu li va clavar la primera mossegada, va caure desmaiada.

En tornar a casa seva, ja de nit, els nans van trobar a Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta. Com que van creure que havia mort, li van construir una urna de cristall perquè tots els animals del bosc es poguessin acomiadar d’ella.

En aquell moment, va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i, només contemplar Blancaneu, va quedar enamorat d’aquella noia. Va voler acomiadar-se'n besant-la i de sobte, Blancaneu va tornar a la vida, perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina.

Blancaneu es va casar amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d'aleshores tots visqueren feliços.

76.317 lectures

Imprimir
Administració