Una mar de contes

Les set cabretes i el llop

Imprimir

Les set cabretes i el llop
Les set cabretes i el llop 
 
Autor/a: 
Tipus: 
Data de publicació: 
  
 
H

i havia una vegada una mare cabreta que tenia set cabretes, i sempre que se n'anava a pasturar els deia:

—La mare se'n va a pasturar, mireu que hi ha un llop que és molt llest i si no espavileu se us menjarà, tanqueu la porta amb pany i clau, i quan vingui la mare us cantarà:

«Obriu, obriu, cabretes,
que vinc de pasturar
amb les mamelles plenes
per dar-vos de mamar!»

Així sabreu que sóc jo.

Però, un dia, el llop va sentir el que deia la mare i va pensar en fer-se passar per ella per menjar-se les cabretes. El llop es va dirigir a la casa de les cabretes, va picar la porta i quan elles varen preguntar qui era va començar a cantar la cançó.

I de seguida les cabretes van començar a cridar:

—Ja ve la mare! Ja ve la mare! —

Però la més petita va protestar:

—Espereu-vos! No correu tant! Anem a veure... Ensenya'ns la poteta per sota la porta.

El llop els la va ensenyar i la més petita es va adonar que no era la de la seva mare, i va dir:

—Tu no ets la meva mare! Ets el llop! Que la meva mare té les potetes blanquetes!

I el llop, tot enfadat, se'n va anar al molí i, amb farina es va blanquejar les potes.

I va tornar a casa de les cabretes, tot cantant: «Obriu, obriu, cabretes...» I les cabretes en sentir la cançó digueren:

—Ja ve la mare! Però ara que ens ensenyi la poteta per sota de la porta!–

El llop hi va tornar, però com que la duia enfarinada, les cabretes van començar a cridar:

?Sí que és la mare! Sí que és la mare!

Però la més petita va dir:

No, no! Espereu-vos! A veure si ens diu alguna cosa més

I com que el llop té la veu ronca, la més petita el va descubrir quan va obrir la boca!

—Tu no ets la meva mare, que ets el llop! Que la meva mare té la veu fina!–

I el llop, tot enfadat, va dir:

—No patiu! Ja us agafaré ja!

Se'n va anar a una posada i es va afinar la veu menjant moltes clares d’ou, i quan ja la tenia prou fina, va tornar cap a la casa de les cabretes tot cantant:

«Obriu, obriu, cabretes...»

I en sentir la cançó les cabretes van dir:

—Ja ve la mare! Ja ve la mare! Però que ensenyi la poteta per sota la porta i que digui alguna cosa.

I el llop va ensenyar la poteta que encara duia enfarinada i va parlar amb la veu molt fina i les cabretes van pensar que era la seva mare.Li van obrir la porta, i el llop va entrar i es va menjar les cabretes una darrera l'altra, però la més petita es va amagar darrera el rellotge. I com que el llop no la va trobar, se'n va anar.

Quan va tornar la mare cabreta va cantar:

«Obriu, obriu, cabretes...» — I va entrar la mare a casa, que en veure tot potes enlaire va exclamar:

—Ai, què els haurà passat a les meves cabretes!

Aleshores, la més petita va sortir del seu amagatall, tot cridant:

—Mare! Mare! Jo sóc aquí! Jo sóc aquí!

I la mare, en veure-la, li va preguntar què havia passat. La cabreta més petita li va respondre:

—Que el llop ens ha enganyat i s'ha menjat a les meves germanetes!

Però la seva mare li va dir:

—No t'amoïnis, agafa la cistella i el cosidor, que el llop sempre es posa allà a la vora del riu, a l'ombra d'un pi a fer la migdiada

I, de camí cap al riu, la cabreta petita va anar arreplegant pedres i pedres, i més pedres, i va omplir la cistella. En arribar, la mare cabreta va agafar les estisores i li va obrir la panxa de dalt a baix. Va fer sortir totes les cabretes i li van omplir la panxa amb les pedres que la seva filla petita havia anat arreplegant. Li va cosir el tall i el van deixar dormint.

Quan el llop es va despertar, va dir:

—Quina set que tinc, sembla com si hagués menjat pedres! —Així, es va abocar per beure aigua del riu i va caure-hi a dins i es va ofegar!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte, s'ha acabat!

72.310 lectures

Imprimir
Administració