Una mar de contes

La cigala i la formiga

Imprimir

La cigala i la formiga
La cigala i la formiga 
 
Autor/a: 
Tipus: 
Data de publicació: 
  
 
Q

ue feliç era la cigala durant l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... però l'estiu, no és etern.

Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.

- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa.

- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?

I va pensar dintre seu.

- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran.

I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.

- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.

El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:

- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...

I la formiga va contestar :

- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible construir una casa?

- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa.

- I què? - va preguntar la formiga

- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala.

- Cantaves? doncs, per què no proves ara de ballar?

I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.

52.732 lectures

Imprimir
Administració