Una mar de contes

La ventafocs

Imprimir

La ventafocs
La ventafocs 
 
Autor/a: 
Tipus: 
Data de publicació: 
  
 
Anglès: 
Castellà: 
H

i havia una vegada una jove molt bella que no tenia pares, sinó madrastra, una viuda impertinent amb dues filles cadascuna més lletja que l'altra. Era ella la que feia els treballs més durs de la casa, i com els seus vestits estaven sempre tant tacats de cendra, tots l'anomenaven la Ventafocs.

Un dia el Rei d'aquell país va anunciar que anava a fer una gran festa a la que convidava a totes les joves solteres del regne.

-Tu Ventafocs, no hi aniràs - va dir la madrastra - Et quedaràs a casa fregant el terra i preparant el sopar per a quan tornem.

Va arribar el dia del ball i la Ventafocs, molt trista, va veure sortir a les seves germanes cap al Palau Reial. Quan es va trobar sola a la cuina no va poder reprimir els seus plors.

- Per què seré tant desgraciada? - va exclamar - De sobte, va aparèixer la seva fada padrina.

- No et preocupis - va exclamar la fada- tu també podràs anar al ball, però amb una condició: quan el rellotge de Palau toqui les dotze campanades, hauràs de tornar sens falta.

I tocant-la amb la seva vareta màgica, va transformar el vestit ple de cendra en un meravellós vestit de festa. Un altre toc i va convertir una carbassa en la carrossa més magnifica de tot el reialme, i amb un últim toc, 3 ratolins van quedar convertits en els dos cavalls més bonics del regne i el xofer.

L'arribada de Ventafocs al Palau va causar admiració. A l'entrar a la sala de ball, el Rei va quedar tant pres de la seva bellesa que ballà amb ella tota la nit. Les seves germanastres no la van reconèixer i es preguntaven qui seria aquella jove.

Enmig de tanta felicitat, Ventafocs va sentir al rellotge de palau tocar les dotze.

- Oh! Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar -

- Com una exhalació va travessar els saló i va baixar l'escalinata perdent en la fugida una sabata, que el Rei recollí enamorat.

Per trobar la bella jove, el Rei va idear un pla. Es casaria amb aquella que pogués calçar-se la sabata. Va enviar els seus heralds a recórrer tot el Regne. Les donzelles se la provaven en va, doncs no n'hi havia una a qui li anés bé la sabata.

Al final van arribar a casa de la Ventafocs, i evidentment les seves germanes no es van poder calçar la sabata, però quan se la va posar la Ventafocs, van veure amb gran sorpresa que li anava perfecte.

I així fou com el Príncep es casà amb la jove Ventafocs i visqueren molt feliços.

61.965 lectures

Imprimir
Administració