Una mar de contes

El cavall que va escapar

Imprimir

El cavall que va escapar
El cavall que va escapar 
 
Autor/a: 
Tipus: 
Data de publicació: 
  
 
Castellà: 
A

l nord de la Xina, hi ha la Gran Muralla, una muralla de milers de quilòmetres que separa grans ciutats de planes extenses i plenes d'herba.

En aquelles planes, hi vivien molts pobles que tenien una gran habilitat en muntar a cavall. Allí, tenir un bon cavall era una gran fortuna, potser, la més gran fortuna de totes.

En Sai Weng era un granger que tenia si no la millor, una de les millor eugues de tota la regió. Era molt forta, marró, amb una crinera impecable i uns ulls brillants.

Un matí, en Sai Weng va sortir de casa seva per anar a mercat i va veure que la seva euga no era a l'estable. La corda amb què la mantenia lligada a les nits estava trencada. No sabia si s'havia escapat o si la hi havien robat.

Al cap d'una estona, se'n va anar al mercat i la verdulera li va preguntar:

—Què fas que no et veig muntat a la teva euga? Està malalta?

—No –va respondre en Sai Weng–, m'he despertat aquest matí i ja no era on l'havia lligat.

Però en Sai Weng no es veia trist. De fet, tenia la mateixa expressió calmada de sempre.

Ben aviat, es va escampar la notícia i tot el poble sabia de la desgràcia d'en Sai Weng. —Però està sent molt valent —deien els veïns—, ha d'estar destrossat per dins.

El ferrer li va comentar:

—Fas bé de somriure, però sabem que el teu cor suporta una pena molt gran, ja que perdre la teva euga és la desgràcia més gran que podies haver patit.

En Sai Weng no va acceptar aquest condol, i va respondre:

—Qui diu que això ha estat una desgràcia? Ningú pot preveure com aniran les coses.

I, de fet, tenia raó. Un mes després que la seva euga desaparegués algú va picar la porta de casa i, en obrir, va resultar ser l'euga que havia tornat sana i estàlvia. A més, no havia tornat sola, sinó que havia conegut un magnífic cavall blanc que s'havia quedat amb ella.

Ara, els vilatans estaven morts d'enveja. En Sai Weng no només tenia un cavall, si no que en tenia dos i de magnífics. El ferrer li va donar la seva més sincera enhorabona:

—Mira que tots estàvem afligits per tu, i resulta que ets l'home més afortunat de la terra!

I en Sai Weng, molt tranquil, va tornar a respondre:

—I qui pot dir si això és bona o mala sort?

En tornar a casa, va trobar que seu fill havia intentat pujar al cavall blanc. El cavall no només no s'havia deixat muntar, si no que en resistir-s'hi, el seu fill havia caigut i s'havia  trencat una cama. Va dur el seu fill al metge, que el complanyia de la mala sort que havia tingut. Altre vegada, en Sai Weng, molt tranquil, va respondre:

—No puc dir si això és bona o mala sort.

Uns dies després, una notícia esfereïdora va recórrer el poble: havia esclatat la guerra i el reclutador de l'emperador s'encaminava cap a la vila a buscar tots els nois que poguessin lluitar.

I així ho va fer, tots els nois joves del poble van ser reclutats excepte el fill d'en Sai Weng, que amb la cama trencada no podia servir a l'exèrcit.

Aleshores sí que va ser l'autèntica enveja del poble! Tothom li deia:

—Quina sort que has tingut, el teu fill sobreviurà i estarà amb tu per cuidar-te quan siguis gran.

I un altre cop, en Sai Weng els responia:

—I qui pot dir que això és bona o mala sort?

Aquest conte s'usava per ensenyar la part de la filosofia taoista que creu que cal viure en harmonia amb la natura i acceptar les coses tal com vénen, sense emocionar-se massa si al principi semblen bones o dolentes.

30.718 lectures

Imprimir
Administració