Una mar de contes
 
Jean de la Fontaine
Jean de la Fontaine 
 
Data de publicació: 
  
 
Anglès: 
Castellà: 

Jean de Lafontaine

Neix a Chateaux-Thierry, França, el 8 de Juliol de 1621.

Mor a París, França, el 1695.

Lafontaine va ser un dels grans faulistes de la història, tal com Isop ho va ser pels seus inicis.

Jean de Lafontaine va néixer a Chateaux-Thierry el 8 de Juliol de 1621.

Va estudiar dret fins a tercer, on va aprendre sobretot llatí, però no es va interessar pel grec, fet del que se’n va penedir més endavant quan va necessitar llegir texts antics d’Isop, i només va poder accedir a la traducció llatina.

El 1641 entra en un monestir, on es dedica sobretot a la lectura, però la vida allà no li agrada i l’abandona 18 mesos desprès.

Llavors retorna als seus estudis d’advocat, i es llicencia el 1649. Mentrestant, el 1647 el seu pare l’obliga a casar-se amb Marie Héricart, de 14 anys. No arriba a ser mai del tot feliç, tot i tenir un fill, Charles, el 1653.

El 1652 “hereda” la feina del seu pare, una feina feixuga a la que renuncia el 1672. Durant aquesta època, quan pot es desplaça contínuament a París, on s’ajunta amb els grups més rics i llibertins de l’època. Poc a poc se li desperta el seu interès per la poesia i acaba traduint l’Eunuc de Térence ( 1654 ), escrivint una comèdia ( Clymène 1659 ) i un poema ( Adonis 1659 ).

En aquesta època entra al servei de Nicolas Fouquet, aleshores superintendent de finances del Rei i escriu una trentena de poemes.

Amb el temps Fouquet va caure en desgràcia, i certs cortesans se li van posar en contra. Lafontaine va ser el seu defensor més fidel, el que li va valer l’enemistat del nou superintendent i del mateix Lluís XIV de França.

En aquesta època entra en contacte amb Molière, Boileau i Recine, i escriu “Els amors de Psique i Cupido” (1669). Per poder defugir de les seves enemistats a la cort, va ser el protegit de diferents duquesses, la de Bouillon i la d’Orleans.

El 1684 entra a l’Acadèmia Francesa, no sense dificultat, però allà sap guanyar-se amics, a més de ser un acadèmic excel·lent. Allà hi fa amistat amb Boileau, Perrault i Furetière.

Va morir a París el 1695.

Fontaine va escriure 243 faules, i tot i que molts consideren que no va inventar res, i només es va basar en faules antigues existents, de fet les va escriure en un llenguatge pla, rimat.

Més informació: La pàgina oficial de Jean de la Fontaine

Retrat fet per Hyacinthe Rigaud (1659–1743)

Relació d'obres publicades
15.944 lectures

 
Administració